Psicologia Clínica
Com a psicòloga, entenc que a tots ens envolten uns pilars vitals (família, amics, parella, feina...), alguns els escollim i altres ens venen donats. Sovint darrera un malestar psicològic s’amaguen discrepàncies entre el que voldríem tenir i el que de veritat tenim i això ens pot generar sentiments de resignació o ràbia, patiment o tristesa.
En el món i la societat que vivim és normal patir les conseqüències de la nostra dificultat per adaptar-nos-hi. És llavors quan poden aparèixer diferents quadres de malestar i podem necessitar ajut per combatre diferents desajustos psicològics, que no sempre son malalties sinó trastorns psicològics associats a situacions temporals.
Pensar en l’impacte de les nostres accions sobre les persones, l’impacte dels nostres pensaments sobre la nostra ment i les nostres accions, comprendre i gestionar l’estrès, identificar allò que ens preocupa per poder-ho manegar i modificar, millorar la gestió del temps o de l’ansietat, identificar, mesurar o controlar l’impacte de les nostres accions i de les nostres idees sobre les nostres accions, tots aquests aspectes són qüestions a tractar i considerar per resoldre conflictes.
Totes les relacions personals passen moments i etapes canviants i en certes ocasions podem entrar en monotonia o avorriment, discrepància, desconfiança, patir inseguretats, tenir sentiments d’inferioritat o dubtar de nosaltres mateixos.
Ofereixo un tracte professional, personalitzat, individual o en parella amb adaptabilitat i flexibilitat horària i recolzament per que et trobis millor podent resoldre conflictes reals o preocupacions puntuals.
Què i a qui tracto?
Plantejar-se que necessites ajuda i que sol no te’n surts de les situacions que et preocupen o que per un problema puntual necessites que algú des de fora et digui com ho veu i t’ajudi a resoldre-ho ja és un gran pas.
Si has arribat a aquesta conclusió i fas el pas ja és més de la meitat de la solució, de la resta me n’ocuparé jo.
Generalment les persones que venen a la meva consulta, abans d’arribar s’han plantejat coses com: hauria de ser capaç jo sol de solucionar els meus problemes i em sento fatal havent de demanar ajuda, això d’anar al psicòleg no hagués pensat que mai em passés a mi, m’he fallat i no me’n surto per mi mateix, dubto que anar al psicòleg em serveixi, el psicòleg em regirarà els meus secrets, si no sé ni jo el que em passa...com haig d’explicar-li al psicòleg, porto molt temps malament i no crec que res canviï perquè li expliqui al psicòleg, haig d’explicar la meva vida i les meves intimitats a un estrany?, passaré anys explicant els meus problemes i la teràpia serà eterna?, dependré sempre més del psicòleg?, i si el problema no és meu sinó dels altres que no m’entenen?, a veure si hauré de canviar coses que no vull canviar...
Totes aquestes preguntes i reflexions son normals i ens serveixen de punt de partida.